El 1992, un president de Taiwan va proposar la famosa" smile curve" ;. L'eix horitzontal de la corba es va dividir en tres seccions d'esquerra a dreta: la secció esquerra era tecnologia i patents;La secció mitjana és el muntatge i fabricació;La secció correcta és marca i servei, i l’eix vertical és el valor afegit, que representa el marge de benefici.Per a la indústria de serveis de fabricació tradicional, es pot veure per la corba del somriure que els dos extrems aporten un valor afegit més alt a l’empresa, mentre que la fabricació del centre és l’enllaç amb el valor afegit més baix.
Si considerem la indústria del rodament com una branca de la indústria tradicional de serveis de fabricació, la" smile curve" Fa 20 anys era relativament pla. Moltes de les nostres empreses portadores privades es van fundar i desenvolupar en aquest període de temps. D’una banda, la producció i la fabricació tenen un alt valor afegit.D'altra banda, a causa de la competència insuficient entre les empreses nacionals, els preus dels productes es podrien mantenir fàcilment a un nivell alt. Per als beneficis corporatius, va ser realment un període meravellós i insubstituïble.
